Entrevista extreta de
L'ACCENT.A. Ginés i Sànchez, València [L'ACCENT 163]
Dilluns, 5 d'octubre de 2009 23:03
>> Entrevista a Aquil·les Rubio, militant d’Endavant encausat per injúries a la Corona
Les mostres de suport cap els encausats de Girona per les cremes de fotografies del rei es van estendre arreu del país. A l’extrem sud, a la ciutat d’Elx, desenes de persones acudiren a la botifarrada popular contra la Constitució espanyola on mostraren pancartes de suport als encausat. Durant aquell acte, Aquil·les Rubio fou indentificat per la Polícia Local.
El 30 de setembre, gairebé dos anys després, s’ha celebrat el judici per aquells fets.
Explica'ns els fets. Per què t'encausaren?
El 6 desembre de 2007 vaig participar en la 3a Botifarrada contra la Constitució a Elx. Vam organitzar una partida de pilota, una cercavila denunciant els 300 anys d'ocupació espanyola, i un dinar popular. A la plaça vam penjar cartells i pancartes antimonàrquiques en solidaritat amb els companys de Girona. Al final de l'acte aparegué la Policia Local, que fotografià les pancartes i s'endugué un cartell amb una foto del rei cap per avall, sense haver cap incident. Un any més tard vaig saber que estava denunciat per un delicte contra la corona a causa de la imatge dels cartells i dels textos de les pancartes.
Heu denunicat irregularitats en el procediment. Quines són?
En rebre aquest agost la citació per al judici, i en poder llegir tot l'expedient judicial, vam assabentar-nos que la jutgessa d'Elx l'havia tramès fins a tres vegades a l'Audiència Nacional espanyola perquè fora aquest tribunal qui em jutjara, i que tres vegades fa ser rebutjat per Garzón.
Quin paper han tingut les autoritats locals en aquest cas?
L'Ajuntament d'Elx, governat per una coalició PSOE - Iniciativa, és el responsable polític del meu judici. Va posar tots els impediments possibles perquè la 3a Botifarrada Contra la Constitució no se celebrara, va enviar la Policia Local a identificar els assistents a l'acte i, finalment, amb un atestat policial en el qual no es mencionava cap incident, i amb l'únic element d'un cartell i una pancarta, van tramitar la denúncia per un suposat delicte contra la Corona.
Com anà el judici? Quina valoració n'has fet?
La defensa de la companya d'Alerta Solidària va ser impecable, però a mesura que avançava el judici vaig passar de la sorpresa a la humiliació. Només començar, la fiscalia va canviar l'acusació d'un delicte contra la corona a una falta lleu de respecte a l'autoritat, vulnerant el meu dret a ser informat en temps i forma de l'acusació formulada contra mi. Vaig entrar a la sala acusat d'una cosa, i abans de seure'm estava acusat d'una altra que, a més, ja havia prescrit. Malgrat aquestes irregularitats, la jutgessa va permetre que el judici continuara avant. A més a més, els policials que anaren al judici no eren els mateixos que m'identificaren a la plaça, per no dir que la seua declaració va ser una invenció fantàstica i plena de contradiccions. La meua impressió és que el judici era un tràmit, que ja estava jutjat, i que allò important no era què havia passat el 6 desembre de 2007, que no havia passat res més que un grup d'independentistes fent ús de la seua llibertat d'expressió, sinó que se'm jutjara, que haguera de passar pel banc dels acusats costara el que costara.
Tingueres problemes per expressar-te en valencià. Això pot ocórrer a qualsevol punt dels Països Catalans, però, sembla que a les comarques del sud la situació de la llengua és critica. Com ho veus?
Tots els que vam anar al judici vam haver d'aguantar un al·legat espanyolista i reaccionari de la jutgessa, que volgué alliçonar-nos sobre les virtuts de la "lengua común que nos une a todos", "los derechos pero también los deberes, obligaciones y buena voluntad para que todos nos entendamos", i coses per l'estil. La fiscal, per la seua part, no em volgué fer cap pregunta perquè "total, no entiendo al acusado". El que vaig patir jo ho han hagut de suportar moltes persones abans. El valencià és un dels elements fonamentals que ens identifiquen com a catalans, i per tant existeix una campanya ben dirigida i premeditada que té com a objectiu final fer desaparèixer la llengua pròpia i, amb ella, qualsevol iniciativa política que ens puga cohesionar nacionalment amb la resta de catalans.
Quins altres problemes teniu en aquestes comarques els que militeu a l'esquerra independentista o als moviments socials?
Les dificultats no són gaire diferents a les que puguen trobar les companyes d'altres comarques: criminalització, aïllament mediàtic, escassa incidència entre les classes populars, precarietat militant, disputes internes, etc. L'esquerra independentista, a més, pateix problemes propis. D'una banda, encara no hem estat capaços de crear un teixit popular afí: més enllà de la militància, el coixí social de l'esquerra independentista és encara molt reduït. Producte d'això, és complicat ser percebudes com un moviment amb capacitat, discurs i iniciativa que puga esdevenir una alternativa política i orgànica en l'àmbit local. En això treballem, però les passes són lentes.
Com es veu, des d'Alacant, els referèndums com els d'Arenys de Munt?
En el plànol simbòlic, un avanç en la confrontació amb l'Estat; en el polític, un encert en quant a la capacitat mobilitzadora, la resposta a les amenaces i la participació popular. Però en el plànol de la lluita ideològica, hi ha elements que si no es corrigeixen poden acabar fent malbé el procés iniciat, i dirigir-lo cap a posicions totalment reaccionàries. El primer és la concepció regionalista del subjecte polític, en aquest cas la nació catalana; el segon, la seua integració dins una Unió Europea que, no podem deixar-ho de banda, és un projecte imperialista, capitalista i racista.
Quina importància té, per a Alacant, la defensa de la nació completa? I la defensa de la unitat popular?
Sobra l'adjectiu completa. Sense el País Valencià, la Franja de Ponent, les illes Balears i Pitiüses, Andorra i la Catalunya Nord, els principatins no poden anomenar catalana a la seua nació. O la nació és completa o no és. Que el grau de consciència nacional siga major en un territori que en un altre no significa que els i les independentistes no haguem de tenir un únic projecte: el de la construcció nacional. Aquells que defensen que la independència ha de ser gradual, que primer vindrà el Principat i després la resta, que és l'única opció estratègica davant els diferents "ritmes" dels territoris, estan venent a preu de saldo el seu país. Ens converteixen als alacantins en els valencians que parlem castellà, i al conjunt dels valencians en els espanyols que parlem amb accent estrany i peculiar. L'única possibilitat de supervivència d'Alacant són els Països Catalans. D'una altra manera, esdevindrem en un futur ben pròxim, Alicante.
Alicante com a projecte té uns directors d'orquestra ben coneguts: constructors, especuladors, polítics professionals, banquers, empresaris. Alacant ha de ser, i aquest és el meu plantejament com a comunista, el projecte de les immigrants, de les dones i de la classe obrera.
