Ja està ací la VI Calçotada Popular de Beniarrés

La VI Calçotada Popular que organitza l'Ateneu Popular Arrels de Beniarrés, enguany tindrà lloc el dissabte 17 d'abril a les 14 hores al mateix lloc de sempre (carrer Dr. Orero).

Els tickets (15 €) podeu aconseguir-los de dues maneres * **:

1. A l'Ateneu Popular Arrels
2. Mitjançant transferència bancària (trucant a un d'aquestos telèfons on vos facilitarem el número de compte: 620 073 859 o 679 281 381)
* Per facilitar-nos la feina és preferible que la gent que pugau comprar els tickets en persona ho feu, ja que la transferència està pensada principalment per a aquells que no puguen acostar-se a l'Ateneu i comprar el ticket.

** Els tickets estaran a la venta fins a dimecres 14, i recordeu que les places són limitades!


El preu inclou el dinar (entrants, torrada d'embotits, calçots, pa, beguda i dolços) i l'actuació del grup folk Pelandrusca, que enguany també ens acompanya.

Res més, animar-vos a vindre a gaudir d'aquesta diada i recordar-vos que quan abans confirmeu la vostra assistència millor.

Com ens està influint la crisi a les dones treballadores?

Àrea de Polítiques de Gènere

INDEX

1. LA PRECARIETAT DE LA DONA A LA SOCIETAT

2. LA PRECARIETAT DE LA DONA AL MÓN LABORAL

3. LA PRECARIETAT DE LA DONA A LA CRISI ACTUAL

4. CONSEQÜÈNCIES D’AQUESTA SITUACIÓ
4.1 AUGMENT DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA
4.2 AGREUJAMENT DE LA PRECARIETAT LABORAL
4.3 AUGMENT DE LA PROSTITUCIÓ
4.4 AUGMENT DE LA DOBLE JORNADA
4.5 AGREUJAMENT DE LA FEMINITZACIÓ DE LA POBRESA
5. COM HI PODEM FER FRONT? UNA CRIDA ALS HOMES
_______________________________________________

1. LA PRECARIETAT DE LA DONA A LA SOCIETAT
La dona d’avui dia, malgrat el fals estat d’igualtat assolida que algunes veus pregonen, continua molt lligada a clixés i a rols que la situen per sota de l’home. A la societat actual, de manera conscient però també subconscient, perduren les diferències de poder a tots els nivells per raons de sexe. Així, és la dona qui ha de carregar tradicionalment amb les feines de neteja i manteniment de les llars, de l’alimentació i de tenir cura de la família, mentre l’home s’encarrega exclusivament de treballar i mantindre econòmicament la família. Això que sembla llunyà continua passant avui dia amb moltíssima freqüència. Es mantenen així els rols de servitud de la dona vers l’home, ja que aquesta depèn del seu sou, creant a la vegada un clima propici per a l’augment de la violència masclista, tal com expliquem més endavant.

2. LA PRECARIETAT DE LA DONA AL MÓN LABORAL
Com a l’entorn social, també trobem aquestes diferenciacions en detriment del gènere femení al món laboral. Un home, per una mateixa feina o un mateix càrrec, amb el mateix nivell educatiu i experiència professional, cobra més que una dona en les mateixes condicions. També són ells qui ocupen la immensa majoria de llocs de treball que impliquen comandament o poder. En cas d’atur, els homes gaudeixen de més prestacions i durant més temps, ja que, al no estar lligats a les feines de casa i/o reproductives, disposen de més hores per dedicar a la feina, el que es tradueix en més cotització amb la consegüent millora de les ajudes que reben. Les dones pateixen percentualment més acomiadaments, molts d’ells relacionats directament o indirecta amb l’embaràs i la maternitat, al no considerar-les tan productives com els homes.

3. LA PRECARIETAT DE LA DONA A LA CRISI ACTUAL
La situació actual en què ens trobem, immersos en una de les més greus crisis del sistema capitalista, està afectant de manera especialment crua les dones. Els tancaments d’empreses, els continus EROs, les deslocalitzacions i l’augment dels acomiadaments a causa de la crisi, agreugen la ja delicada situació de les dones davant el mercat laboral. Els mitjans de comunicació han difós la falsa idea que les dones treballadores no estan patint tant la crisi com els homes perquè les seves taxes d’atur no han crescut tant com les masculines. Al principi de la crisi, l’atur masculí va disparar-se, ja que els acomiadaments, EROs i deslocalitzacions es van produir sobretot en sectors de treball molt masculinitzats (com la construcció i la indústria metall-mecànica), retallant-se les diferències entre les taxes d’atur masculina i femenina. Mentre el 2007 els afectats per EROs al País Valencià eren 6.813, a finals de 2008 n’eren 27.617, amb gairebé 1.300 EROs autoritzats (dades de l’IVE). Més endavant, però, la crisi afectà durament el sector serveis, que al Principat va passar de 178.262 aturats el 2008 als 292.795 l’any 2009, a causa de la forta contracció de la demanda per la caiguda del poder adquisitiu de les famílies (dades de l’IDESCAT). És aquest un sector que dóna feina a una gran part de les dones treballadores i, ja de per si mateix, és un camp de treball on les feines són precàries, mal pagades i amb una temporalitat molt acusada (situació pitjor però, es pot trobar en determinats sectors de la indústria tradicional, amb un pes rellevant de la ma d’obra femenina, com el tèxtil o les joguines, per exemple, on les condicions de precarietat, treball en negre, etc., són encara pitjors). La destrucció de llocs de treball en aquest sector ha agreujat aquesta situació, sobretot a principis de la passada tardor, amb la fi de la temporada d’estiu, amb un gran impacte sobre el col·lectiu de les dones treballadores. D’altra banda, amb la crisi s’han reduït els ajuts públics de caire social i a la dependència per part dels governs (tant se val si autonòmics o estatal). Aquest fet, unit a les poques, quan no inexistents, places públiques de llar d’infants per a nenes i nens de 0 a 3 anys i a l’envelliment de la població que patim, porta a moltes dones a deixar la feina o reduir les hores que dediquen a un treball remunerat per ocupar-se de nens i/o persones grans de la seva família, al no tenir recursos per pagar algú que en tingués cura mentre elles treballen. Tot això deixa les dones sense temps ni recursos de cap mena per a formar-se i poder aspirar a millors llocs de treball, abocant-les una altra vegada a feines precàries i mal pagades, així com a dependre del sou de l’home. Les mesures anomenades “anticrisi” que han adoptat els governs per a fer front a aquesta situació han estat dirigides a sectors de treball majoritàriament masculins. Així, s’ha concedit un augment de la durada de les prestacions per aturats afectats per expedients de regulació, dels quals només un 20% són dones. Segons dades de l’INE, el 2008 van estar afectats per EROs a tot l’estat espanyol 115.802 homes per tan sols 32.280 dones. O bé, els més de deu mil milions d’euros que ha destinat l’estat espanyol a crear ocupació que han anat majoritàriament al sector de la construcció o al de l’automòbil, marcadament masculí, sense cap condició relativa a la presència de dones en les contractacions, deixant-les desprotegides davant la crisi mentre s’afavoreix els homes. Les dades del País Valencià segons l’IVE són molt clares: l’any 2009 hi havia 295.100 homes treballant en la construcció, mentre les dones n’eren només 15.100.

4. CONSEQÜÈNCIES

4.1 AUGMENT DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA
L’ esmentada situació de la dona, que està lligada a la casa, a tenir cura de la família, i que depèn del sou de l’home, la deixa en un estat molt vulnerable que afavoreix l’augment de la violència masclista dins les llars i els abusos de poder a la feina. Una dona amb dependència econòmica i sense opcions per a deixar de ser-ho és una víctima fàcil d’aquest tipus de violència. Si treballa en condicions precàries, sense contracte i/o per hores, en feines degradants i mal pagades perquè no pot aconseguir res millor per totes les raons anteriorment exposades, també és més susceptible de patir abusos de poder dins l’àmbit laboral.

4.2 AUGMENT DE LA PRECARIETAT LABORAL
La incorporació de la dona immigrant al mercat laboral també ha augmentat amb la crisi, al mateix temps que la dona autòctona. En gran mesura s’ocupen en feines per hores, majoritàriament de cura d’altres o de neteja (“típicament” femenines) i sense contracte, ni possibilitat per tant, de prestacions per atur o ajudes socials. Aquest increment de dones disposades a acceptar per necessitat aquest tipus de feines en condicions molt precàries, afavoreix que encara empitjorin més aquestes condicions, al trobar sempre alguna persona, en situació desesperada, que acceptarà treballar així al no trobar res més. Aquesta situació es concreta, òbviament, en una major precarietat laboral.

4.3 AUGMENT DE LA PROSTITUCIÓ
A causa de les condicions que hem explicat, això és, dificultat per trobar feina, per tenir hores per treballar i per formar-se per aspirar a quelcom millor, moltes dones veuen en la prostitució un mitjà de subsistència. Amb l’empitjorament de la situació arran la crisi, està augmentant el nombre de dones que exerceixen la prostitució, amb un increment significatiu de dones autòctones quan els darrers anys aquest fet es donava majoritàriament en dones immigrades.

4.4 AUGMENT DE LA DOBLE JORNADA
També està augmentant el nombre de dones que surten al mercat laboral a més de tenir cura de la família i de les seves llars, que ja de per sí suposa una jornada completa de feina malgrat no ser remunerada. O inclús alternen dues feines, una “oficial” i una altra en condicions de precarietat extrema com a mitjà per a poder subsistir (increment dels índex de treball en negre a la major part de les comarques centrals del País Valencià, el Camp de Tarragona, etc.) Aquest augment de la doble jornada redunda negativament en la salut general de la població femenina, al treballar moltíssimes hores, amb poc temps de descans per a poder-ho compaginar tot.

4.5 AGREUJAMENT DE LA FEMINITZACIÓ DE LA POBRESA
El conjunt de totes aquestes situacions extremes ens porta a un agreujament de la feminització de la pobresa que ja estàvem patint. La majoria de les dones es troben sense recursos per a prosperar i, encara més, les dones soles per qualsevol circumstància (divorciades, vídues, persones de la tercera edat...etc.), donant lloc així a un augment en el nombre de dones que viuen en la pobresa.

5. COM HI PODEM FER FRONT? (UNA CRIDA ALS HOMES)

Davant d’aquesta situació, les dones hem de continuar lluitant pel que ens pertoca: un sou digne, a la mateixa alçada que el masculí (a igual treball, igual salari), un sistema de salut laboral que contempli les particularitats femenines reproductives i no ens faci escollir entre tenir fills o treballar, igualtat de temps i permisos remunerats per la cura de filles i fills, persones dependents, etc., tant per l’home, com per la dona, escoles i bressoles públiques i gratuïtes en l’àmbit municipal...

Hem de reivindicar una nova societat, que no estigui basada en el patriarcat, que ens faci arribar a una veritable igualtat entre homes i dones i ho hem de fer plegats totes i tots. De què serveix una lluita per les dones empesa només per dones si el que busquem és no ser ni més ni menys que ells?

Proposem des d’aquí com una de les bases fonamentals per al canvi, la participació i sensibilització del col·lectiu masculí vers els problemes de la dona. Hem de treballar per fer arribar el nostre sentir i pensar als homes que, deixant-se portar pel que sempre han vist i viscut, pels rols preestablerts a la nostra societat, no se n’adonen de les injustícies que patim les dones.

I també, obrir-los els ulls, perquè en el fons tots estem lluitant pel mateix, una societat justa i igualitària, solidària, respectuosa amb tots els individus que la conformen: la nostra lluita és també la vostra lluita i junts farem més força!



Contacte: n genere-cos@sindicat-cos.org

Per la sanitat pública

La Plataforma Valenciana per la Defensa de la Sanitat Pública es sumarà a
les mobilitzacions contra la política sanitària en la Unió Europea.


Amb motiu de la reunió de ministres de sanitat enmarcada en l'agenda de la presidència espanyola de la Unió Europea, que es celebrarà a Madrid el dia 22 d'abril, estan prevists per tot arreu de l'Estat una sèrie d'actes reivindicatius en defensa de la sanitat pública.


En aquest context, la Plataforma per la Defensa de la Sanitat Pública del País Valencià convocarà una manifestació de suport a la sanitat pública i de rebuig de les polítiques privatitzadores.


“Sí al model de sanitat pública” i “La salut no és un negoci” són els missatges que es volen
fer arribar als ministres de sanitat de la Unió Europea com a senyal de rebuig a les seues
polítiques liberalitzadores del servei sanitari i restrictives dels drets socials. Dues frases que, a
grans trets, resumeixen la forma de pensar de la Plataforma i d'una gran majoria de les
persones del nostre país.


Les directrius europees de restricció pressupostària en matèria sanitària i de foment de la
participació de la iniciativa privada en la gestió i prestació de l'atenció sanitària, estan
entrebancant l'exercici del dret a la salut de les persones, no ja sols per l'evident deteriorament
del sistema sanitari públic, sinó, perquè al convertir la salut en objecte de negoci estan
supeditant la nostra salut a l'obtenció de beneficis per part de capitals privats.


Mentre altres governs donen marxa enrere a plans de privatització de la sanitat, al nostre país,
l'aplicació de les línies polítiques de la comissió europea, fidelment arreplegades en la Llei
15/97 i aplicades per la Generalitat Valenciana, estan donant pas al desmantellament del
sistema sanitari públic amb la proliferació d'hospitals de gestió privada finançats amb fons
públics com Alzira, Manises o Dénia; un model que també està present en una gran part de les
comunitats autònomes i que basa la seua rendibilitat en la reducció de la qualitat assistencial,
de les despeses laborals i en parasitar la cartera de serveis dels hospitals de gestió pública.


A aquesta destrucció del patrimoni social que suposa la substitució del model de sanitat
pública, cal sumar el permanent allau d'informacions que qüestionen la viabilitat del sistema
sanitari en un intent de preparar el camí per a repercutir, si més no una part, de la despesa
sanitària sobre els ciutadans i ciutadanes amb l'aplicació de fórmules de copagament.
Una perspectiva de futur que, tant en un cas com l'altre, suposarà una pèrdua de drets a la
població i que justifica amb escreix una mobilització ciutadana per la defensa de la sanitat
pública i els drets socials, per la reforma de la llei 15/97, i contra la mercantilització i
privatització dels serveis de salut.


Així doncs, la Plataforma per la Defensa de la Sanitat Pública del País Valencià convoca una
manifestació el dia 22 d'abril, a les 19,30 hores en la plaça de la Mare de Déu de València,
amb l'objectiu de recolzar la concepció de la salut com un dret i l'atenció sanitària com una
garantia finançada i prestada pels poders públics, i fa una crida a la participació a les entitats
sindicals, socials i polítiques per tal que facen palesa la seua oposició a aquestes polítiques.

Subscriuen la present nota de premsa: AFEMPES, ACDESA, AEN, ATTAC, BLOC,
CAT, CAVECOVA, COS, Els Verds Esquerra Ecologista, Esquerra Anticapitalista, EU,
Espai Alternatiu, Plataforma Defensa Salut Mental, Salvem El Cabanyal, SIMAP,
STSPV-Intersindical Valenciana, Verds pel País Valencià

Diada antipatriarcal

Dissabte dia 13 a l'Ateneu Popular Arrels, Beniarrés (Comtat)

21:00h sopar homenage a les dones treballadores, en finalitzar un brindis amb un licor eleborat per l'ocasió.
22:30h Concert de grup Batà.
Durant les activitats és podrà aconseguir el llibret "Dona i crisi" editat per Endavant-OSAN
Cal confirmar pel sopar.

Organitza: El Rogle, Assemblea de joves de Beniarrés-CAJEI, Endavant-OSAN

Dos anys i nou mesos de presó per al Nazi Pedro Varela per difondre idees genocides

El Jutjat Penal número 11 de Barcelona ha condemnat a dos anys i nou mesos de presó Pedro Varela, propietari de la llibreria Europa, com a autor d'un delicte de difusió d'idees genocides i un delicte contra els drets fonamentals garantits per la Constitució. A més haurà de pagar una multa de 2.880 euros.

La jutge considera provat que el conjunt de llibres confiscats a la seva llibreria reflecteixen un "menyspreu al poble jueu i a altres minories, arribant fins i tot a recomanar la segregació racial".

A més, assegura que Varela no és culpable per "una activitat determinada" sinó per un "cúmul de circumstàncies" que envolten la seva activitat. Com a editor, subratlla, Varela és responsable dels llibres. A pesar que durant el judici aquest va al·legar que no havia llegit totes les obres que publica, la jutge considera que "no és creïble", ja que va demostrar tenir uns coneixements propis d'una persona amb molta cultura, pel que havia de conèixer-ne el contingut.

Explica en la sentència que Varela edita llibres d'una determinada ideologia, els ven, organitza i divulga una sèrie de conferències i té una estètica determinada al seu local. Són llibres en els quals "es fa responsable dels mals del món el poble jueu, on es diu que les persones de raça negra són inferiors i que el mestissatge portarà la desaparició de la civilització".

La jutge destaca que l'ordenament jurídic empara la llibertat d'expressió però no "el discurs de l'odi". Acorda també el comís de tots els llibres confiscats, així com el bust de Hitler, l'esvàstica de ferro i altres elements intervinguts a la seva sala de conferències. Una vegada la sentència sigui ferma, ordena que es procedeixi a la destrucció.

Durant el judici, celebrat el 29 de gener, Varela, va afirmar que és el públic qui decideix i que si ven és perquè "hi ha interès" per part de la gent. Ha explicat que la seva llibreria no és un partit polític, que no ha comès "cap crim" perquè només edita i ven "textos històrics" i va qualificar d'"absurd" que se'l titlli de genocida per vendre un llibre.

Tant la Fiscalia com l'acusació particular --que representa la comunitat israelita de Barcelona-- demanaven quatre anys de presó per a Varela per dos delictes, un per difondre continguts que justifiquen els règims que han intentat destruir un grup racial, i un altre per difondre llibres amb expressions de menyspreu per pertànyer a una raça o ètnia. La seva defensa sol·licitava l'absolució perquè considera que a Espanya "no hi ha llibres prohibits" i que s'aquesta vulnerant la llibertat d'ideologia.

Extret de vilaweb.cat

València: 8 de Març: Milers de persones es manifesten per denunciar que la crisi ens fa més precàries

L'Esquerra Independentista s'ha manifestat aquesta vesprada pels carrers del centre de València amb motiu de la diada del 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora.

Sota el lema “Dones, les crisis ens fan més precàries”, les manifestants han cridat contra les desigualtats per raó de sexe i gènere que avui dia encara segueixen perpetuant-se en el marc del sistema capitalista i patriarcal.

Un any més, amb el context de crisi econòmica capitalista s’ha denunciat l’agreujament de la situació de les dones tant a l’àmbit laboral, com al social, com al domèstic, posant de manifest la cada vegada més palesa feminització de la pobresa. També s'ha denunciat el recent cas conegut d'assetjament sexual per part de Vicente Sanz, cap de personal de RTVV iex-president provincial del Partit Popular contra tres periodistes de Canal 9, així com també s'ha condemnat el proper Encontre Mundial de Dones per un Món Millor que tindrà lloc a València a finals de mes, on ministres del Govern de l'estat espanyol i altres institucions internacionals mantindran la hipocresia política i la inacció vers les injustícies i desigualtats de gènere.


El mal oratge i les baixes temperatures no ha estat un impediment per a la bona participació en aquesta cita. Els col·lectius que han eixit al darrere la pancarta de l’Esquerra Independentista han sigut Endavant, Coordinadora Obrera Sindical (COS), Maulets, Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI) i Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC).

Amadeu Casellas ix de presó!!

El pres Amadeu Casellas ha sortit aquest migdia de la presó, després de vint-i-quatre anys empresonat. El director del centre penitenciari de Girona ha unificat els expedients de l'antic codi penal i del nou i, un cop fet els còmputs de les penes, ha conclòs que Casellas ha complert vuit anys de pena que no li corresponien. Fonts properes al pres han explicat a VilaWeb que ja feia molt de temps que Casellas i els seus companys denunciaven aquesta situació i que l'home estava complintmés anys del compte, però els responsables de Justícia i centres penitenciaris 'sempre ho havien negat'.

No ha estat fins ara que un jutge ha comprovat els expedients i ha resolt que Casellas hauria d'haver sortit de la presó vuit anys enrere.

Aristas de la Democracia en Cuba

Hasta el próximo mes de abril, se desarrolla el proceso que devendrá, mediante el voto directo y secreto, elección de los delegados (as) que representarán a los electores de las distintas circunscripciones de los 169 municipios de las 14 provincias del país, incluyendo al municipio especial de la Isla de la Juventud. Para ver detalles al respecto, sugiero consultar Del sistema electoral cubano. Preguntas y respuestas en www.granma.cubaweb.cu. Mas, adelanto una arista distintiva de la Ley Electoral de la nación cubana, a saber: incluye que quienes sean contrarios a la Revolución y están en capacidad legal de participar en las elecciones, puedan proponer a sus candidatos y, si contaran con respaldo popular, regocijarse con sus propios representantes en el sistema del Poder Popular en Cuba —apenas un reflejo de nuestra Democracia participativa y complemento de “Los errores básicos del sistema político cubano” de Carlos Tena (www.kaosenlared.net, 3/3/10).
En un análisis histórico del asunto que dejo a consideración, sostengo que la primera circunstancia que ha determinado que la Revolución Cubana haya vivido más del medio siglo —consecuencia natural de su Historia, de su más que centenaria lucha— radica en el hecho de que con el Gran Enero de 1959 tuvo lugar la asunción del Poder Político por el pueblo liderado por Fidel Castro, condición sine qua non para la auténtica transformación cualitativa que necesitaba la sociedad cubana de ayer, y también para la continuidad en ascenso del proceso revolucionario de hoy y de mañana.

Así emergió una democracia de nuevo tipo, y con ella alcanzó cuerpo concreto la máxima del Ilustrado de Norteamérica, Abraham Lincoln, según la cual democracia es el poder del pueblo, por el pueblo y para el pueblo; además de comenzar a privilegiarse el pensamiento del Héroe Nacional de Cuba, José Martí, sobre el culto a la dignidad plena de la persona. Existen muchísimos argumentos al respecto. Particularmente, diferencio un detalle:

En Cuba se registra y se le da seguimiento a lo que piensa la ciudadanía acerca de la dinámica del Socialismo —criterios positivos y negativos—, sobre la base de una explícita premisa del 1er Secretario del Partido Comunista de Cuba, el compañero Fidel: “Basta que, por ejemplo, 16 mil personas tengan una opinión adversa y usted debe preocuparse”. Aquí, debe tenerse en cuenta que solo ciframos los doce millones de habitantes.

Tal es el magisterio de la utilidad de la opción por la construcción del consenso, en lugar de contentarse con el hecho de poseer la mayoría a favor de determinada cuestión. Ello explica el porqué más de media centuria de agresiones yanquis en las esferas socio-económica, ideo-política, militar y diplomática no hayan podido doblegar a las masas y su liderazgo.

Paralelamente, cada vez más ha tenido lugar la estrecha vinculación de la vanguardia político-revolucionaria con las masas. La Historia registra cómo las medidas implementadas tras el triunfo del Gran Enero se hicieron en consulta y con la decisiva participación del pueblo, incluyendo su propia defensa. Ahí está la 1ra Ley de Reforma Agraria; ahí está Playa Girón o Bahía de Cochinos; ahí está la Crisis de Octubre o de los Misiles…, hasta llegar a los debates más recientes con la ciudadanía acerca del Socialismo que queremos, necesitamos y es posible construir.

No obstante —sin descuidar ni un segundo la Defensa—, hemos de llevar a la práctica el pensamiento dialéctico y sustancialmente revolucionario-creador, y un quehacer acompañado de la sabia del poeta español Antonio Machado según la cual “no hay caminos, se hace camino al andar”; al tiempo que un elemento debe quedar desligado de la vacilación: aun cuando hayamos superados las limitaciones materiales que nos embargan, el éxito de nuestra marcha triunfal girará alrededor de la aprehensión de VALORES —con mayúscula y negritas— en infantes, adolescentes, jóvenes y adultos que convivan en la Mayor de las Antillas, so pena de perder la Patria revolucionaria y socialista.

Resulta obvio que estamos obligados a resolver serios problemas subjetivos. Pero ello se distancia de una actitud contemplativa —como intenta hacer ver algunos detractores de la Revolución Cubana.

Reitero una vez más que es un secreto a voces que en Cuba conocemos nuestras imperfecciones y luchamos contra ellas en la medida de la humanamente posible. Es fácil comprobar que aquí arremetemos contra los incompetentes, tanto más por cuanto cubanas y cubanos generalmente repudiamos la mediocridad y el oportunismo en cualesquiera de sus variantes, todavía más al disfrazado en el extremismo. Hágase acto de presencia en equis centro de la producción o los servicios y podrá verificarse lo que sentencio —aunque las rosas se hacen acompañar por varias espinas.

Asimismo, los medios de información de la nación cubana son muestra del combate a actitudes incorrectas. Cada vez más el reconocimiento de virtudes no esconde nuestras deficiencias e insuficiencias, nuestras chapucerías. Si no, obsérvese qué dicen las “Cartas a la Dirección” que los viernes publica el periódico Granma. Claro, en el marco de la ética acariciada por la inmensa mayoría de compatriotas, con principios revolucionarios.

También, los dirigentes del Partido Comunista y el Estado en Cuba andan por todo el archipiélago nacional, se mezclan con la población y guapean para solucionar los problemas. Si no, ¿cómo explicar los desastrosos efectos de tres huracanes al hilo en el 2008, las consecuencias de la crisis económica mundial y la creciente agresividad del “Norte revuelto y brutal”, sin revueltas populares y sí con la comprensión de que nadie quedará abandonado a su suerte?

Por demás, añado una pregunta, su respectiva acotación y una interrogante a propósito —asunto muy actual:

¿Alguien seria y medianamente informado puede creer en el show contrarrevolucionario que de vez en vez protagonizan los mercenarios al amparo del amo gringo? Hace unos días, el 19 de febrero representantes de los Gobiernos de Cuba y de los Estados Unidos efectuaron en La Habana conversaciones sobre el tema migratorio. Inmediatamente que concluyó el encuentro, la delegación norteamericana convocó a decenas de sus mercenarios a la residencia del Jefe de la Oficina de Intereses USA para el bochinche. Era una evidencia más de que la Administración Obama prioriza el apoyo a la contrarrevolución y la promoción de la subversión para derrocar a la Revolución Cubana utilizando a sus fieles servidores. ¿Cuántos de ellos fueron arrestados por tan deleznable gesto antipatriótico, colmado con otro bochinche alrededor del delincuente común que se suicidó recientemente?

Estas son algunas aristas de la Democracia en Cuba.

Noel Manzanares Blanco en Kaos en la Red

"El dia de la dona" per Alexandra Kollontai, 1.913

Reflexions sobre el significat del 8 de març.
¿Què és el dia de la dona? ¿És realment necessari? ¿No és una concessió a les dones de classe burgesa, a les feministes i sufragistes? ¿No és nociu per a la unitat del moviment obrer? Aquestes qüestions encara s’escolten a Rússia, encara que ja no a l’estranger. La vida mateixa li ha donat una resposta clara i eloqüent a aquestes preguntes.

El dia de la dona és una baula en la llarga i sòlida cadena de la dona en el moviment obrer. L’exèrcit organitzat de dones treballadores creix cada dia. Fa vint anys les organitzacions obreres només tenien grups dispersos de dones en les bases dels partits obrers? Ara els sindicats anglesos tenen més de 292.000 dones sindicades; a Alemanya són al voltant de 200.000 sindicades i 150.000 en el partit obrer, a Àustria n’hi ha 47.000 en els sindicats i 20.000 en el partit. A tot arreu, a Itàlia, Hongria, Dinamarca, Suècia, Noruega i Suïssa, les dones de la classe obrera s’estan organitzant elles mateixes. L’exèrcit de dones socialistes té gairebé un milió de membres. ¡Una força poderosa! Una força amb la qual els poders del món han de comptar quan es posa damunt la taula el tema del cost de la vida, l’assegurança de maternitat, el treball infantil o la legislació per a protegir les treballadores.

Hi va haver un temps en el qual els homes treballadors van pensar que haurien de carregar ells sols sobre les seves espatlles el pes de la lluita contra el capital, van pensar que ells sols havien d’enfrontar-se al «vell món» sense el suport de les seves companyes. No obstant això, com que les dones de classe treballadora van entrar en les files d’aquells que venien el seu treball a canvi d’un salari, forçades a entrar en el mercat laboral per necessitat, perquè el seu marit o pare estava a l’atur, els treballadors van començar a adonar-se que deixar endarrere a les dones entre les files de «no-conscients» era danyar la seva causa i evitar que avancés. ¿Quin nivell de consciència posseeix una dona que s’asseu en el fogó, que no té drets en la societat, en l’estat o en la família? ¡Ella no té idees pròpies! Tot es fa segons ordena el seu pare o marit?

El retard i falta de drets soferts per les dones, la seva dependència i indiferència no són beneficiosos per a la classe treballadora, i de fet són un mal directe cap a la lluita obrera. ¿Però com entrarà la dona en aquesta lluita, com la despertarà?

La socialdemocràcia estrangera no va trobar la solució correcta immediatament. Les organitzacions obreres estaven obertes a les dones, però només unes quantes hi entraven. ¿Per què? Perquè la classe treballadora al principi no es va adonar que la dona treballadora és el membre més degradat, tan legal com socialment, de la classe obrera, que ella ha estat colpejada, intimidada, acorralada al llarg dels segles, i que per a estimular la seva ment i el seu cor es necessita una aproximació especial, paraules que ella, com a dona, entengui. Els treballadors no es van adonar immediatament que en aquest món de falta de drets i d’explotació, la dona està oprimida no només com a treballadora, si no també com a mare, dona. No obstant això, quan els membres del partit socialista obrer van entendre això, van fer seva la lluita per la defensa de les treballadores com a assalariades, com a mares, com a dones.

Els socialistes en cada país comencen a demandar una protecció especial per al treball de les dones, assegurances per a les mares i els seus fills, drets polítics per a les dones i la defensa dels seus interessos.

Com més clarament el partit obrer percebia aquesta dicotomia dona/treballadora, més ansiosament les dones s’unien al partit, més apreciaven el rol del partit com el seu veritable defensor i més decididament sentien que la classe treballadora també lluitava per les seves necessitats. Les dones treballadores, organitzades i conscients, han fet moltíssim per a elucidar aquest objectiu. Ara el pes del treball per atreure a les treballadores al moviment socialista resideix en les mateixes treballadores. Els partits de cada país tenen els seus comitès de dones, amb els seus secretariats i burós per a la dona. Aquests comitès de dones treballen en l’encara gran població de dones no conscients, aixecant la consciència de les treballadores al seu voltant. També examinen les demandes i qüestions que afecten més directament a la dona: protecció i provisió per a les mares embarassades o amb fills, legislació del treball femení, campanya contra la prostitució i el treball infantil, la demanda de drets polítics per a les dones, la campanya contra la pujada del cost de la vida.

Així, com a membres del partit, les dones treballadores lluiten per la causa comuna de la classe, mentre al mateix temps delineen i posen en qüestió aquelles necessitats i les seves demandes que els afecten més directament com a dones, mestresses i mares. El partit dóna suport a aquestes demandes i lluita per elles. Aquestes necessitats de les dones treballadores són part de la causa dels treballadors com a classe.

En el dia de la dona les dones organitzades es manifesten contra la seva falta de drets. Però alguns diuen ¿per què aquesta separació de les lluites de les dones? ¿Per què hi ha un dia de la Dona, pamflets especials per a treballadores, conferències i mítings? ¿No és, al cap i a la fi, una concessió a les feministes i sufragistes burgeses? Només aquells que no comprenguin la diferència radical entre el moviment de dones socialistes i les sufragistes burgeses poden pensar d’aquesta manera.

¿Quin és l’objectiu de les feministes burgeses? Aconseguir els mateixos avantatges, el mateix poder, els mateixos drets en la societat capitalista que posseeixen ara els seus marits, pares i germans. ¿Quin és l’objectiu de les obreres socialistes? Abolir tot tipus de privilegis que derivin del naixement o de la riquesa. A la dona obrera li és indiferent si el seu patró és home o dona.

Les feministes burgeses demanden la igualtat de drets sempre i en qualsevol lloc. Les dones treballadores responen: vam demandar drets per a tots els ciutadans, homes i dones, però nosaltres no només som dones i treballadores, també som mares. I com a mares, com a dones que tindrem fills en el futur, vam demandar una cura especial del govern, protecció especial de l’estat i de la societat.

Les feministes burgeses estan lluitant per aconseguir drets polítics: també aquí els nostres camins se separen: per a les dones burgeses, els drets polítics són simplement un mitjà per a aconseguir els seus objectius més còmodament i segura en aquest món basat en l’explotació dels treballadors. Per a les dones obreres, els drets polítics són un pas en el camí empedrat i difícil que duu al desitjat regne del treball.

Els camins seguits per les dones treballadores i les sufragistes burgeses s’han separat fa temps. Hi ha una gran diferència entre els seus objectius. Hi ha també una gran contradicció entre els interessos d’una dona obrera i les dames propietàries, entre la minyona i la seva senyora. Així doncs, els treballadors no haurien de témer que hi hagi un dia separat i assenyalat com el Dia de la Dona, ni que hi hagi conferències especials i pamflets o premsa especial per a les dones.

Cada distinció especial cap a les dones en el treball d’una organització obrera és una forma d’elevar la consciència de les treballadores i apropar-les a les files d’aquells que estan lluitant per un futur millor. El Dia de la Dona i el lent, meticulós treball dut per a elevar l’acte-consciència de la dona treballadora estan servint a la causa, no de la divisió, sinó de la unió de la classe treballadora.

Deixeu que un sentiment alegre de servir a la causa comuna de la classe treballadora i de lluitar simultàniament per l’emancipació femenina inspiri a les treballadores a unir-se a la celebració del Dia de la Dona.

Presentació del llibre "Beniarrés morisc"

L’historiador beniarresí ,Rafael Aura Calbo, presenta el proper diumenge el darrer treball sobre la història de Beniarrés que publica de la ma de l’Associació Cultural l’Esporti, entitat cultural de Beniarrés, que es dedica a la recerca del nostra història i que edita la revista “Fent Poble”. Aquesta associació també disposa d’una secció de Gegants i Cabuts i un altra de Dolçaina i Tabal.

El llibre “ Beniarres Morisc” format de la trilogia que tracta sobre un període de la història de Beniarrés. Abans, Rafael Aura, havia publicat el llibre “Beniarrés Musulmà” i “Beniarrés Mudejar”.

La presentació del llibre anirà a càrrec de Jesus Llopis, membre de l’Associació Cultural l’Esportí i el llibre estarà a la venda als llocs de costum.

Simplement em queda convidar-vos a conèixer una part de la història del nostre poble

“Qui perd els orígens per la identitat”

Mig centenar de persones assisteixen a la presentació del llibre "La senda dels lladres" de Manel arcos

El passat divendres tinguérem la presentació del llibre "La senda dels Lladres" de Manel Arcos al Centre Cultural Joan Fuster. L'activitat organitzada pel Rogle, col·lectiu local independentista, va contar amb la presencia de l'autor del llibre a l'igual que la de l'historiador local, Rafael Aura, va aplegar a un gran nombre de persones de la localitat de totes les edats.
Rafael Aura ens va fer una introducció al bandolerisme del segle XVII, els orígens causes a l'igual com una xicoteta introducció al context històric d'aquesta època. Després Manel Arcos ens explicà el fonemen dels Bandolers o Roders en la societat valenciana del segle XVIII i la importàcia que van agafar en les comarques centrals. Ens conta uns anècdotes que ocorregueren en el poble de Beniarrés com l'assalt a la casa del Comanador i l'afusellament de part d'una colla de Bandolers a les parets del cementiri. També ens contà breument la historia d'un bandoler local "el Surdo" i de com va escapar de "la justícia" varies vegades.
L'explotació que realitzava la classe adinerada, la necessitat de sentir-se lliures davant un règim que oprimia a les classes treballadores, va fer possible que gran part del poble treballador veiera amb bons ulls als bandolers, que s'enfrontaven al poder establert mitjançant atracaments, segrestos...i fins i tot ajudar-los aconseguint menjar o informant.
Després de la presentació hi hagué un torn de preguntes on els assistents van poder resoldre dubtes i l'autor va contestar gustosament. A l'acte és va poder aconseguir el llibre i també hi hagué dedicacions per la gent que ho desitjara.
Des de ací donar les gràcies a l'autor del llibre, Manel Arcos, com al presentador, Rafael Aura, per la seva dedicació.

Poder adulto y emancipacion juvenil (Debate con jovenes independentistas catalanes)

Iñaki Gil de San Vicente - La Haine

El objetivo del movimiento juvenil es acelerar la formación crítica de la juventud para que esté en condiciones de autoconstruirse como generación adulta revolucionaria

Estamos acostumbrados a hablar del poder de la burguesía sobre las clases trabajadoras, del poder de los Estados que oprimen y explotan a los pueblos como es el caso de los Països Cataláns, del poder de los hombres sobre y contra las mujeres, del poder de la civilización eurocéntrica, blanca y cristiana, sobre otras culturas y civilizaciones que definimos como “de color”, “subdesarrolladas”, “atrasadas”, etc. Intuimos que estos y otros poderes extraen algún beneficio de la opresión a la que someten a las personas y colectividades que explotan y dominan, sean las que fueren. Algún beneficio económico, político, cultural, sexual, etc., suficientemente grande que les compense los gastos en instrumentos de represión que deben realizar para mantener ese poder tan beneficioso. Por ejemplo, algún beneficio debe obtener la burguesía española y su Estado con la opresión nacional de los Països Cataláns como para mantener en funcionamiento toda la maquinaria que lo asegure y, además, para después de todo esos gastos y después de realizadas todas las cuentas, éstas aporten una cantidad neta y “limpia” de ganancias económicas. Las y los catalanes ya habéis demostrado fehacientemente, con números irrebatibles, cuántos millones de euros se embolsan gratis, netos y “limpios” la Hacienda española y su burguesía con la explotación nacional que sufrís.

Llegir assaig complet.

Cloenda del 28F: una primera ullada a les dades

57.409 persones han anat a les urnes a votar la independència

57.409 paperetes amb el sí és el que ha recollit aquesta tongada de consultes independentistes. Com en les anteriors ocasions, els vots favorables a la independència han superat el 90% dels vots emesos. D'altra banda, més de 3.000 persones s'han apropat a les urnes per fer ús del seu dret democràtic a votar contra la independència.

Més de 250.000 persones ja han exercit el seu dret de vot

Entre el 13D i el 28F, un milió de persones han estat convocades a les urnes, de les quals una quarta part ha exercit el seu dret de vot. En la pròxima edició, prevista pel 25 d'abril, entraran en escena ciutats més grans que les que fins ara han participat de les consultes. Granollers, Manresa i sobretot Girona posaran a prova la vigència d'aquest exercici rupturista.

21 municipis obtenen més vots per la independència que per l'autonomia

En un de cada quatre municipis el resultat de la consulta ha aportat més vots a l'opció favorable a la independència que vots va obtenir l'estatut d'autonomia en el referèndum de 2006. Aquesta derrota de l'autonomisme ja es va produir en el referèndum d'Arenys de Munt, i en algunes capitals de comarca (Berga i Vic) i moltes altres localitats.