dijous, 21 de març del 2013

I concurs de salsa de Calçots

I concurs de salsa de Calçots (Salsa Romesco)
Beniarrés, 24 de març de 2013

A les 12h a la placeta de l’Ajuntament, vine i prova les diferents taretes que elaborarem a base de calçot i salsa Romesco.

Demostració de taretes fetes amb calçots a càrrec de Javier Sellés, alumne de l’Escola d’Hosteleria de Gandia.

I tria de la millor salsa de calçots elaborada pels bars de Beniarrés

Jurat:
David Roca- Reconegut cuiner de l’Escola d’Hosteleria d’Alacant.
Mila Gilabert- Presidenta de L’Esportí.
David Gandia “Petain”- Entrenador del Club de Futbol Beniarrés.
Ferran Gadea – President de l’Associació d’Actors i Actrius Professionals Valencians i més conegut per representar a l’entranyable Tonet de l’Alqueria Blanca.

Votació popular, votació del públic assistent.
 

dilluns, 11 de març del 2013

El fascista condenado por la muerte de Miquel Grau es procurador en Valencia

por Coordinadora Antifascista de Sevilla 


La persona que fue detenida, llevada ante el juez y encarcelada por tal delito se llama Miguel Ángel Panadero Sandoval, y como ha recogido recientemente el diario El Mundo, actualmente trabaja como procurador en los tribunales de Valencia.
Miquel Grau
"Per cridar "Vull l'Estatut", ai, ai, ai, ai! Per cridar "Vull l'Estatut" a Miquel assassinaren". Estos versos pertenecen a la famosa canción que los músicos de Al Tall dedicaron al joven alicantino Miquel Grau, asesinado el 6 de octubre 1977 mientras pegaba carteles que anunciaban el Día del País Valencià.
Su muerte por parte de un militante de Fuerza Nueva le convirtió en símbolo de la lucha por la autonomía y la izquierda en plena Transición. La persona que fue detenida, llevada ante el juez y encarcelada por tal delito se llama Miguel Ángel Panadero Sandoval, y como ha recogido recientemente el diario El Mundo, actualmente trabaja como procurador en los tribunales de Valencia.
 
Como ha podido comprobar este diario, actualmente responde profesionalmente al nombre de Miguel Ángel-Díaz Panadero Sandoval, y su despacho está en la ciudad de Valencia.
 
Según el semanario El Temps, Panadero Sandoval forma parte de una familia bien posicionada que hizo fortuna con las concesiones de la administración franquista en el negocio de las gasolineras.
 
El joven Miquel Grau, de 20 años y militante del Movimiento Comunista del País Valencià, se encontraba el día de la agresión colocando carteles, llamando a la manifestación reivindicativa cuando empezaron a lanzarles agua y una maceta. Si bien no le dieron importancia, finalmente un gran ladrillo impactó en la cabeza de Grau, causándole graves heridas que dejaron en coma. Diez días después falleció y la jornada siguiente en la ciudad de Alicante se celebró su funeral, al que asistieron miles de personas que llenaron las calles.
 
El 11 de octubre ingresaba en la cárcel de Alicante tras entregarse y casi un año después Migue Ángel Panadero Sandoval era condenado a doce años y un día de reclusión menor como autor de un delito consumado de homicidio. El ahora procurador en Valencia también tuvo que realizar una indemnización a los familiares de Grau de un millón y medio de pesetas y otro medio millón por el coste de la estancia y operaciones del fallecido durante su atención sanitaria. En 1979 el Tribunal Supremo confirmaría la decisión de la Audiencia Provincial de Alicante después de desestimar un recurso del acusado.
 
Indulto del Gobierno de Suárez
 
No obstante en 1982 salía de la prisión. El Boletín Oficial de Estado recoge el Real Decreto por el que en mayo de 1979 el Ministro de Justicia del gobierno de Adolfo Suárez, Íñigo Cavero, concedía el indulto parcial a Miguel Ángel Panadero "conmutando la pena privativa de libertad por la de seis años y un día en prisión mayor". Según informaciones referidas al condenado, su corto paso por la cárcel fue producto de varias ventajas penitenciarias de la época.
 
Como explica el diario de ámbito estatal antes señalado, durante su estancia carcelaria estudió Derecho. Su prima se casó con José Fernández Cerrá, uno de los tres asesinos de los abogados de Atocha, hoy propietario de dos empresas en la provincia de Alicante.
 
 
 

dimecres, 6 de març del 2013

9 Calçotada Popular de l'Ateneu Popular Arrels


Ja tenim ací la IX CALCOTADA POPULAR de l'Ateneu Popular Arrels de Beniarrés. Enguany tindrà lloc el 6 d'abril de 2012 a les 14:00 hores al carrer Dr. Orero de Beniarrés (El Comtat).

En aquesta edició gaudirem de l'actuació musical del grup RASCANYA i com tots els anys, d'un bon dinar a base d'entrants, torrada d'embotits típics, calçots, beguda i postres. Tot per 15 eurets els adults i 8 eurets per als menors de 12 anys (aquests tenen reservat un espai per a dinar junts i amb animació sociocultural).

Recordeu que tenim PLACES LIMITADES. Podeu comprar els tiquets fins a dimecres 3 d'abril a l'Ateneu Popular Arrels o al telèfon 620 073 859.

En el cas que ploguera, fariem la calçotada el dissabte vinent, és a dir el dissabte 13 d'abril.

Seguiu l'última hora de la calçotada a aquest esdeveniment o a blocarrels.blogspot.com. Per a qualsevol dubte crideu al 620 073 859.

Res més, vos esperem a totes i tots a Beniarrés, a la IX CALÇOTADA POPULAR de l'Ateneu Popular Arrels. No falteu !!!

I recordeu:

IX CALÇOTADA POPULAR de l'Ateneu Popular Arrels

6 d'abril de 2013, 14:00 h., c/ Dr. Orero de Beniarrés, El Comtat

15 € Adults /// 8 € xiquets/es (<12 anys="" br="">
Places limitades (Venda de tiquets fins dimecres 3 d'abril a l'Ateneu o al tlfn.: 620 073 859

* En cas de ploure farem la calçotada el dissabte 13 d'abril.

Comunicat organitzacions Esquerra Independentista en suport de la Revolució Bolivariana i en homenatge a Hugo Chavez

Fem públic el comunicat que signem la Brigada Catalana Veneçolana Alí Primera, CUP, Endavant (OSAN), MDT, Arran, SEPC, COS i Alerta Solidària, organitzacions de l'Esquerra Independentista dels Països Catalans, en suport al poble veneçolà, de dol per la mort de Hugo Chavez, i recolzant la Revolució Bolivariana.


S'han convocat concentracions de suport a:
València: 20.30h Delegació de govern.
Girona: 19.30h Plaça del Vi
Tarragona: 20h Plaça de la Font
Barcelona: 18h Urquinaona, 6 (consulat)
Sabadell: 19h Plaça Dr Robert
Us preguem que feu difusió de les convocatòries i del comunicat:
El poble resisteix, visca la revolució bolivariana! Chávez, el millor homenatge la victòria.
El valent poble de Veneçuela s’enfronta avui a un dels majors reptes des que va iniciar el seu camí cap a la llibertat. Ha mort el seu president, el de totes nosaltres: Hugo Rafael Chávez Frías. Un més, sempre fidel als anhels de llibertat dels qui el van nomenar president per primera vegada l’any 1998 i l'han continuat referendant durant 13 eleccions i referèndums consecutius al llarg d’aquests 14 anys.
Ho ha dit aquell a qui Chávez va confiar l’enorme responsabilitat de donar la cara pel poble d’ara endavant: sentim un dolor immens. Però seria injust abandonar-nos a aquest sentiment d’orfandat que ens envaeix, injust per la brava gent de Veneçuela, les veritables líders d’aquesta revolució irreversible que començava a caminar amb el Caracazo de 1989. Aquells dies, mentre l’esquerra mundial es quedava quasi sense referents, l’embrió del Poder Popular començava a gestar-se als carrers de Caracas, enfrontant les mesures neoliberals que condemnaven el poble a la misèria extrema i batallant per arrancar la malmesa sobirania nacional de les urpes de l’imperialisme. Ell va cridar “qui vulgui Pàtria, que vingui amb mi!”, i allà hi vam ser totes les oprimides del món; allà hi va ser la gent del seu poble, que tan fermament va acabar amb aquell cop d’Estat l’11 d’abril del 2002 amb què la dreta neoliberal, amb l’inestimable suport del nostre comú opressor -l’Estat espanyol- i amb la immensa complicitat de molts mitjans de comunicació, el va voler derrocar.
Però la Revolució Bolivariana no la fa una persona, ni tan sols un partit, sinó els homes i les dones que lluiten, els moviments polítics i populars veneçolans, i res no l'atura. És un procés imparable de construcció socialista, de transformació democràtica, de creació d’una nova cultura política, de presa de consciència col·lectiva, que ha esdevingut esperança i exemple per a la resta del continent llatinoamericà.
No tenim cap dubte que la mort del Comandante serà un revulsiu per al procés veneçolà cap al socialisme. Ara és el moment d’anar més enllà, d’aprofundir en els canvis i processos en marxa, en la construcció d’un Poder Popular real que emani de la màxima participació política, que posi cada parcel·la de decisió en mans del poble sobirà. És el moment de defensar i de mantenir el llegat polític de Chávez, bastint i impulsant el II Plan Socialista, retornant tots els recursos a les veneçolanes, deslliurant-se dels darrers vestigis de l’imperialisme i del capitalisme; construint un model de veritable justícia social i econòmica.
Alhora, sabem que l’assetjament polític i mediàtic de les oligarquies occidentals cap al legítim govern veneçolà augmentarà de forma extrema en els dies que vénen. Ara mateix, el soroll de les mentides que emeten mitjans de comunicació com Globovisión, l’ABC o El País és eixordador. Intenten, com sempre han fet, ocultar les fites assolides en el camp de la sanitat, l'educació, la inclusió social, la participació política, la sobirania popular, econòmica, alimentària i energètica d'aquests 14 anys de transformació democràtica. Proven, inútilment, d’evitar que els pobles del Sud d’Europa prenguem l’exemple i el camí del veneçolà, fent passar Chávez per un dictador sense el suport majoritari social i institucional que en realitat sempre ha tingut.
Des de l’Esquerra Independentista, volem reafirmar avui més que mai el nostre suport al poble i al govern bolivarià, als moviments polítics, socials i ciutadans que conformen la base de la Revolució Bolivariana, i animar-vos a assistir a les concentracions que es realitzaran arreu dels Països Catalans en defensa de la sobirania nacional de Veneçuela.
Els imperialistes -empresaris, governs, mitjans- es freguen les mans ingenus, apel·lant a una “transició” que, malauradament per ells, només pot ser cap a un horitzó socialista. Perquè per sobre dels individus, dels noms, hi ha els anhels de llibertat de la classe treballadora i de la resta de les classes populars, de les dones i homes, de tots els pobles oprimits del món.
Avui hem perdut Chávez, però demà guanyarem la llibertat.

Visca la bonica Revolució Bolivariana!
Visca la Pàtria lliure i socialista!
Països Catalans, 6 de març de 2013

'Els somnis de Chávez, els nostres somnis' per David Segarra

DAVID SEGARRA / DOCUMENTALISTA VALENCIÀ | 06/03/2013 

David Segarra, periodista.

 Avui que Chávez ha mort, i ha mort en pau, cal fer memòria del seus somnis. Somnis que són els nostres. Els dels que vam perdre les batalles a la nostra terra, des del 1707 fins al 1939. Als que van perdre les batalles des del 1492 fins fa ben poc. Els somnis de Basset, de Bolívar, de Companys i Macià, els somnis d'Allende, els somnis de Guillem. Avui germinen i estan vius. Caminant per Amèrica, terra dels lliures.

 

Recordem. Amèrica Llatina al anys vuitanta. Les nacions supervivents de les brutals dictadures imposades a sang i foc estan sota la doctrina del shock. Privatitzacions, acomiadaments, emigració, violència i pobresa a tot arreu. Veneçuela es considerada l'oasis: rica, democràtica i pacífica. El mirall esclata dramàticament al 1989 quan es produeix el Caracazo, la rebel·lió espontània i massiva contra les polítiques neoliberals del Fons Monetari Internacional. Les masses de les faveles, els barris, baixen a la ciutat a prendre per la força tot el que els han furtat durant segles. El govern de Carlos Andrés Pérez envia l'exèrcit a controlar les revoltes. Al menys tres mil veneçolans són assassinats en un bany de sang avalat pels governs de Bush pare i de Felipe González. És el detonant pel moviment bolivarià. Chávez, els militars nacionalistes i l'esquerra es juren passar a l'acció contra el Sistema.
Després de dues fracassades insurreccions i tres anys a les presons, l'aliança entre els militars patriotes i l'esquerra disposa d'una popularitat sense precedents. Els analistes coincideixen en que els bolivarians han obtingut l'hegemonia als cors i les ments del poble veneçolà. Amnistiats per la pressió popular i sense mitjans econòmics obtenen un extraordinari 56,2% de vots a les eleccions presidencials de 1998. El bipartidisme es desmorona. Els grans poders nacionals i internacionals es sacsegen, però estan segurs que Chávez és només un altre populista fàcilment controlable. Discursos i paraules boniques. Fum pensa el Poder. A València un xicotet grup d'amics comencem l'enamorament amb Veneçuela. Des del primer moment i contra tots, confiem plenament en la sinceritat del moviment. Durant anys es riuen de nosaltres. Que riguen doncs.
La primera mesura és iniciar la consulta al poble en un procés constituent per construir entre tots la nova república. Una nova constitució que es declara profundament independentista, llatinoamericanista, democràtica i en favor de la justícia social. Paper mullat pensen els de sempre. 71,78% d'aprovació en referèndum.
Conta Chávez que a les primeres recepcions del nou govern amb les forces econòmiques va viure una experiència del que és veritablement el Poder. Conta que es va reunir amb l'home més ric de Veneçuela i que aquest el va felicitar per la nova presidència i li va oferir tot el suport del seu imperi empresarial mediàtic i polític. Al despedir-se li va entregar una noteta. Quan Chávez la va llegir va veure un llistat de noms. El llistat de ministres que el Poder volia. Aquesta nota va acabar a la paperera. La guerra començava.
Començava la guerra pels recursos, per la distribució de la riquesa
Llei de terres, llei d'hidrocarburs. Control als latifundistes, control a les multinacionals. El canvi era real. No tardaria molt en esclatar la reacció del Poder. Demonització als mitjans, sabotatge a tots els nivells de l'Estat. I l'onze d'abril del 2002 franctiradors de la CIA assassinen xavistes i antixavistes que manifestaven al carrer. L'alta jerarquia militar, econòmica, eclesial i els governs de Bush fill i José María Aznar executen un cop d'Estat. Chávez és detingut pels colpistes i el seu govern entra en la clandestinitat. Es deroga la constitució, el poder executiu, el poder legislatiu i el poder judicial. Es tanca la televisió pública. S'autojuramenta com a nou president el president dels empresaris Pedro Carmona. És la fi de la democràcia. El pla ha eixit millor que l'esperat. En 24 hores tot el govern ha sigut desmantellat. Com al 1989, les masses pobres dels barris, sense líders, ixen al carrer en massa. Es dirigeixen cap a les bases militars. Exigeixen, indignats, el retorn del president i la democràcia. I es produeix el miracle. Els militars no utilitzen les seues armes contra el poble. Contra tot pronòstic els oficials mitjans i les tropes s'uneixen a les masses i giren la seua força contra els generals colpistes. En només 48 hores el Cop d'Estat ha sigut neutralitzat, el president rescatat i es torna al fil constitucional i a l'Estat de Dret. Salvador Allende i Lluís Companys, des d'enllà en la Història s'admiren i enorgulleixen del poble veneçolà. Els seus somnis germinen a llunyanes terres. A València amb el company Vicent rebem la notícia per ma mare. No ens ho podem creure. Veneçuela és una terra de miracles. Algun dia la nostra terra també ho serà somniem desperts.
La Història continua. Al 2003 una vaga empresarial destrossa l'economia. El poble i el govern resisteixen i es recupera la producció petroliera de les mans de les elits. La primera reserva mundial d'hidrocarburs passa a les mans de la nació veneçolana. Al 2004 l'oposició utilitza el nou mecanisme constitucional: el referèndum revocatori. Chávez el guanya amb el 59,1% de vots. Després de sis anys de resistència, per primer cop pot començar a governar. Els primers plans són Barrio Adentro i Misión Robinson per erradicar l'analfabetisme i estendre la sanitat pública als sectors majoritaris. Així començarà el govern bolivarià a governar. Comencem a viatjar a Veneçuela per conèixer-la de primera mà.
L'Aliança Bolivariana de les Amèriques, Unasur, CELAC, una nova Amèrica Llatina
Al 2013, quinze anys després de l'arribada del moviment bolivarià al govern, Amèrica Llatina i Veneçuela mostren un rostre completament diferent. Lluny queden les dictadures, l'emigració massiva, les privatitzacions, les revoltes i el caos. Ha nascut Telesur per equilibrar a CNN i TVE. Han sorgit l'Aliança Bolivariana per les Amèriques, UNASUR i la CELAC com alternatives a l'OEA i l'ALCA. L'ONU felicita a Veneçuela per acomplir les metes del mil·leni. El creixement econòmic per aquest any es preveu del 6%. El Producte Interior s'ha triplicat en aquests deu anys. La pobresa s'ha reduït a menys de la meitat. MERCOSUR que agrupa Brasil, Argentina i Uruguai és ja la cinquena economia mundial. Sí, la cinquena economia mundial. Lluny queden les repúbliques bananeres, el populisme i l'emigrant sudaca. Amèrica Llatina és avui una l'únic pol al planeta que uneix sobirania, justícia social, democràcia, pau i prosperitat creixent. Però tot això no és res al costat del dret de ser éssers humans lliures. I és ací on un parell de valencians fa anys que visquem compartint els destins, els patiments i els anhels del poble de Veneçuela.
Aquesta Amèrica Llatina ha viscut una llarga nit de 500 anys. Una nit de foc, tenebres i barbàrie iniciada al 1492. Cinc segles de foscor, esclavitud, guerra i humiliació, en els quals la resistència dels pobles americans mai ha cessat. Hi ha en aquesta part del món, però, una nació doblement miraculosa. No és per atzar que les dues independències d'Amèrica, la del segle XIX i la del segle XXI van naixer a Veneçuela. Bolívar va alliberar fa dos segles el continent del jou del Regne d'Espanya. Però és Chávez qui ha pogut veure acomplir-se i materialitzar-se els somnis d'independència i justícia social en una Amèrica Llatina lliure.
Els somnis de Guicaipuro, de Bolívar, de Martí, del Ché, d'Allende, de Basset, de Macià, de Companys i de Guillem avui estan vius a l'Amèrica Llatina. Aquests somnis nostres, els dels avantpassats nostres, els dels perdedors de sempre. Els somnis que somniem per la nostra terra els hem pogut viure a Veneçuela. Li devem això a Chávez. Li ho devem això especialment al poble més humil de Veneçuela. Ens ha mostrat el camí. I hem aprés que als que moren per la vida no els podem dir morts.
Escrit en la nit del cinc de març de 2013 al barri de El Guarataro, Caracas. Sentint el piano de Carles Santos i les dolçaines i gaites de Vinaròs que ploren a la mort. Mentre, fora al carrer milers de veus clamen al cel i la terra. La vida segueix.

 

Ha mort Hugo Chavez